Ciutats intel·ligents, ciutats innovadores i participació ciutadana

Ara que està tant de moda parlar de ciutats intel·ligents com a sinònim de posar tecnologia a la gestió de les ciutats hem de tenir en compte quin és el model de ciutat i quines són les preocupacions dels ciutadans i no buscar solucions a problemes que no es perceben com a prioritaris. Tothom dona per suposat que és obligació dels nostres alcaldes procurar una ciutat més eficient i sostenible (il·luminació eficient, recollida d’escombraries optimitzada o una bona gestió del trànsit) i per tant no hem de fer bandera d’aconseguir-ho, però també volem un ajuntament que sigui capaç d’oferir respostes adequades a les noves necessitats, com ara l’envelliment de la població o la dependència. Moltes vegades el disseny d’aquestes solucions es fan sense comptar amb la participació activa dels ciutadans en una actitud de despotisme il·lustrat en la que tècnics, tecnòlegs i polítics decideixen quines han de ser els problemes prioritaris a solucionar o implementen solucions tecnològiques difícilment acceptables (recordem el cas dels scanners corporals als aeroports) En un moment en que els ciutadans hem decidit prendre el carrer i innovar trencant motlles (no és innovador voler un nou estat i que siguem els ciutadans els que ho demanem des del carrer?) no té cap sentit que el disseny de les nostres ciutats (intel·ligents o no) o dels nous serveis que ens calen (amb o sense tecnologia) no ho fem d’una manera participativa. Les empreses ja ho han aprés fa temps, cal que l’usuari no només testegi el producte i en corregeixi les mancances sinó que ningú millor que ell perquè decideixi quines necessitats no resoltes té i quina...

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies