TIC i turisme, la col·laboració imprescindible

El turisme és un sector clau en l’economia catalana. L’any 2012 va representar més de l’11% del PIB va ocupar més de 350 mil persones i continua sent un dels puntals de la nostra economia i un dels principals motors per impulsar la recuperació econòmica del país. La introducció de les TIC dins el sector turístic, i sobretot el creixent ús d’Internet per part dels turistes alhora de planejar, reservar, comprar i comentar un viatge, està suposant un canvi substancial en la manera tradicional d’operar i afecta a tots els actors de l’ecosistema turístic (proveïdors de serveis turístics, intermediaris, organismes de promoció turística, receptius, etc.), situant el turista en una posició central i d’autèntic protagonisme. Alhora, l’aplicació de les TIC en el sector turístic també contribueix a millorar la competitivitat de les empreses turístiques, ja que poden ajudar a conèixer les tendències del mercat, atraient més clients i fidelitzant-los, a reduir despeses, millorar la qualitat i l’eficiència del servei, i creant noves experiències, en definitiva fent que augmentin els ingressos i en alguns casos ajudant a reduir costos. Malgrat aquests avantatges el sector turístic no percep la tecnologia com un element clau, com un aliat sinó com un mal menor que ha de suportar de la millor manera possible. Per la seva banda el sector TIC no és conscient de les peculiaritats del sector turístic català de la seva composició per PIMES amb professionals generalment poc formats en l’àmbit tecnològic i amb un llenguatge de negoci que no acaba d’entendre. El sector TIC però no pot prescindir d’un sector amb aquest pes en el PIB i que alhora sent...

Ciutats intel·ligents, ciutats innovadores i participació ciutadana

Ara que està tant de moda parlar de ciutats intel·ligents com a sinònim de posar tecnologia a la gestió de les ciutats hem de tenir en compte quin és el model de ciutat i quines són les preocupacions dels ciutadans i no buscar solucions a problemes que no es perceben com a prioritaris. Tothom dona per suposat que és obligació dels nostres alcaldes procurar una ciutat més eficient i sostenible (il·luminació eficient, recollida d’escombraries optimitzada o una bona gestió del trànsit) i per tant no hem de fer bandera d’aconseguir-ho, però també volem un ajuntament que sigui capaç d’oferir respostes adequades a les noves necessitats, com ara l’envelliment de la població o la dependència. Moltes vegades el disseny d’aquestes solucions es fan sense comptar amb la participació activa dels ciutadans en una actitud de despotisme il·lustrat en la que tècnics, tecnòlegs i polítics decideixen quines han de ser els problemes prioritaris a solucionar o implementen solucions tecnològiques difícilment acceptables (recordem el cas dels scanners corporals als aeroports) En un moment en que els ciutadans hem decidit prendre el carrer i innovar trencant motlles (no és innovador voler un nou estat i que siguem els ciutadans els que ho demanem des del carrer?) no té cap sentit que el disseny de les nostres ciutats (intel·ligents o no) o dels nous serveis que ens calen (amb o sense tecnologia) no ho fem d’una manera participativa. Les empreses ja ho han aprés fa temps, cal que l’usuari no només testegi el producte i en corregeixi les mancances sinó que ningú millor que ell perquè decideixi quines necessitats no resoltes té i quina...

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies